|
|
Introduccio
Economia
En Societat
Descripció de l’Estructura i dinàmica de les Societats Contempor
Cultura
Politica
Identitats nacionals i post-nacionals, dintre d’un Mercat Global
Descripció de l’Estructura i dinàmica de les Societats Contempor
Habermas ens planteja, que el rol de treballador, que servia com a base per articular la Societat Civil, donat que aquesta situació possibilitava el poder exercir de consumidor i de ciutadà, es troba en procés de profunds canvis. Aquestos canvis venen donats per la reducció de les possibilitats d’intervenció de l’Estat. L’Estat ja no pot fer de coixí front a les penúries de la societat.
Tanmateix, aquesta nova situació fa que l’Estat no puga mantenir cert nivell de legitimació front al ciutadà, al minvar-li a aquest, de certes funcions del seu rol com a client, a dins de l’Estat Social. Som testimonis de l’actual sobrecàrrega de l’Estat i la seva ingovernabilitat. Malgrat açò, J.K. Galbraith afirma que l’estat del benestar sobreviurà, desmarcant-se així dels plantejaments ultraliberals.
A l’Estat Social es fa palès una contradicció entre finalitats i mitjans. L’Estat Social ja no és possible, però el capitalisme el segueix necessitant; com deia un estudi recent sobre L’Estat del Benestar, fet per la Generalitat de Catalunya “és el preu de la pau social”. Davant d’aquesta nova realitat l’esquerra no té plantejaments per redefinir els seus objectius front aquesta situació, i el neoconservadurisme es troba en alça, fins i tot, afirmen que són l’única realitat possible, tal i com afirma Francis Fukuyama .
En una conferència donada per Lipovetsky, a la Universitat de Lleida, el mes d’Abril de 1.997, afirmava: “El capitalisme és l’única sortida”. A més a més, el sistema econòmic de les societats capitalistes occidentals ja no generen suficient riquesa per tothom, i tal i com planteja Galbraith , els ciutadans que disposen d’una certa estabilitat econòmica comencen a plantejar-se per a que serveixen els seus impostos, quins són els veritables beneficiaris d’ells, quin és el nivell d’intervenció raonable de l’Estat a dins de la societat.
La perversió màxima d’aquestos plantejaments, podrien ser el moviment de freeman que tan presents van estar a la premsa els passats anys, al protagonitzar uns esdeveniments semblants als de Waco. Front aquesta realitat, Habermas ens fa una descripció perfecta d’aquesta nova realitat, però no acaba d’explicar-nos d’on prové aquesta situació, i com poder fer-li front.
D’on prové aquesta crisi? Podem analitzar, en primer lloc, l’explicació que fan els sociòlegs neoconservadors, tals com Daniel Bell i d’altres. Veuen que la societat Capitalista contemporània, formada a partir de conceptes culturals, morals i religiosos, està dividida en tres ordes socials, subsistemes o institucions fonamentals: Economia, Política i Cultura. Aquesta triada, està estructurant la resta de denominacions de la societat moderna, com societat industrial, societat de la comunicació de masses, societat urbana, etc... són elements parcials i dependents d’alguns dels subsistemes enumerats anteriorment.
Allò que caracteritza la societat actual és, que la producció està sotmesa a la dinàmica i/o influx de la tècnica i de la ciència; açò és una novetat dels anys 20 fins ara, a l’aplicar a la producció, un saber que deixa obsolet el saber anterior. Cal destacar també, l’existència d’una cultura pluralista, que no té una unitat, sinó que està fragmentada, ja que té diverses propostes, on no hi ha una única cosmovisió, sinó varies cosmovisions.
Dintre de cada Subsistema hi ha una racionalitat, uns valors i una visió de l’home. Dintre del subsistema TECNO-ECONÒMIC, trobem una Racionalitat Funcional, que en darrer terme, persegueix el cercar els medis més adequats per aconseguir els objectius que es proposa amb el mínim cost. Es pretén fer cotxes millors, no si necessitem més cotxes, com a plantejament axiològic.
Es gira al voltant de Valors tals com d’eficàcia, rendibilitat, pragmatisme, utilitarisme, que dibuixen un Home que apunte envers certa ètica puritana, un home respectuós d’un cert ordre, disciplinat, treballador, etc, capaç de posposar la satisfació del pressent, en pro d’una millora futura, aquest és el tipus d’home característic del nostre sistema econòmic. Si passem a l’ordre POLÍTIC-BUROCRÀTIC, descobrim una Racionalitat pràcticamoral, es a dir, la recerca de la igualtat, de la participació, de la responsabilitat entre tots, elements tots ells que tenen tarannà moral.
Açò comporta uns Valors de la responsabilitat ciutadana, de la participació, d’un cert punt de comunitarisme, sense el qual no pot existir societat democràtica, i un tipus d’Home que podríem caracteritzar com el ciutadà responsable. En el subsistema CULTURA, allò que predomina és una Racionalitat centrada en el JO.
Hi ha una línia que travessa tota la modernitat on es veu que predomina una recerca envers una llibertat sense coaccions, que en darrer termini el que sembla cercar és la realització de l’individu, l’expressió de l’individu, és una cultura narcisista, com molt bé va saber explicar Gilles Lipovetsky al seu llibre La Era del vacio, una cultura centrada en l’autoplaer, en l’autorrealització, en l’autoexpressió, on el que predomina és una racionalitat estètic-expressiva, on els Valors predominants són els hedonistes, els narcisistes, de l’autoexperiencialisme, de trobar-se a si mateix, i açò configura un Home egocèntric.
Com es veu, en la delimitació de cada subsistema esmentat hi ha una topada entre les diverses racionalitats, els subsistemes TECNO-ECONOMIC i POLITIC-BUROCRÀCIC, es diferencien clarament del CULTURAL, es denota amb claredat que hi ha una disfunció i contradicció, entre tots tres. Tanmateix, el sistema general capitalista, necessita per al seu funcionament d’una certa integració dels diferents subsistemes.
Podem afirmar doncs, que un del problemes fonamentals del nostre temps, és un problema de caire cultural, moral a la fi, en darrer termini, de caràcter religiós, de contradiccions entre valors que predominen en un o altre dels subsistemes.
Amb aquest diagnòstic de crisi cultural-religiós o espiritual, degut a la crisi de la secularització que es dona en la societat civil, (contradictòriament, encara hui en dia, als bitllets de dòlar americà, es pot llegir la llegenda “In God we trust” - “Amb Deu nosaltres confiem”) la pregunta és: Com regenerar la societat? Com recuperar les antigues virtuts republicanes? Com es genera el ciutadà responsable, el ciutadà que siga posseïdor d’una responsabilitat moral?, partint de les tendències i valors culturalment predominants a hores d’ara.
Altre dubte important seria: Hi ha una carència de capacitat de sacrifici, al sí de les societats, per poder obtenir certs graus de comunitarietat?, acceptant com a premissa de partida, la necessitat de ser nivell de comunitat. Cal recordar, que aquest punt ha segut desenvolupat per Gilles Lipovetsky al seu llibre “El crepusculo del deber”, i per Alain Touraine en alguns capítols del seu llibre “Crítica de la modernidad”.
|
|
|
|
|